Robinson Crusoe és una novel·la d'aventures de l'escriptor Daniel Defoe, publicada per primer cop el 1719 i està considerada com la primera novel·la escrita en llengua anglesa. El llibre conta la història d’un jove de York amant de la navegació que aconsegueix realitzar el seu somni d'embarcar-se en diferents viatges per les costes d'Àfrica i Amèrica en una època en què els vaixells eren comparativament fràgils, a més de incòmodes, i els mars es trobaven infestats de pirates. De fet, el protagonista viu més d'un naufragi i pateix captivitat a mans d'uns corsaris.
Després d'escapar dels seus captors i navegar en direcció a les illes de Cap Verd, és recollit per un navili portuguès que es dirigia al Brasil. En aquell país, Robinson aprèn a conrear canya de sucre i tabac i es fa molt ric. Però, ambicionant encara més riqueses, accepta realitzar un viatge a Guinea per comprar esclaus per a si mateix i per a altres colons veïns seus.
Al cap de pocs dies d'haver deixat Brasil, els sorprèn una tempesta que els empeny cap a l'oest, lluny de qualsevol ruta comercial. El vaixell encalla. Però, afortunadament, un dels bots salvavides s’havia conservat en bon estat i els onze mariners que quedaven hi pugen. Després de ser arrossegats quatre o cinc milles, una ona fa bolcar el bot i el mar se’ls empassa.
Robinson aconsegueix sobreviure. Tanmateix, perd tot els seus companys. Però, per sort per al jove, les onades havien acostat el vaixell a una platja de l’illa. Robinson aconsegueix arribar-hi, i, en successives anades i vingudes al vaixell, trasllada a terra infinitat de coses necessàries per mantenir-se amb vida, com ara taulons, pals, una caixa d’eines de fuster, sacs plens de claus, destrals, barres de ferro, una pedra d’esmolar, una hamaca, un matalàs, algunes mantes, armes de foc, municions i tota la roba de vestir que troba. També s'emporta baguls plens de provisions, un dels quals contenia pa, ordi, formatges, carn seca de cabra, etc.
Ara que tenia aliments i eines en abundància, Robinson es construeix un habitatge i, amb el temps, arriba a plantar blat i arròs, així com a domesticar i criar un extens ramat de cabres. D'altra banda, el bestiar i l'agricultura li proporcionen la matèria primera amb què produir farina, pa, mantega i formatge. També, amb la pell de les cabres es fabricarà peces de vestir.
Després de transcorreguts uns vint anys de vida solitària a l'illa en la qual havia naufragat, Robinson aconsegueix rescatar un aborigen que estava a punt de ser devorat per uns caníbals i el converteix en el seu criat, al qual es dedicarà a «civilitzar»: l'ensenyarà a parlar anglès, a repudiar el canibalisme, a aprendre l'art de l'agricultura i la ramaderia, i, sobretot, a fer que adopti la fe cristiana.
Quan ja feia uns vint-i-set anys que vivia a l'illa, un vaixell de bandera anglesa s'apropa a la costa. Robinson descobreix que una part de la tripulació s'havia amotinat. Llavors, entre el seu criat i ell mateix aconsegueixen que el capità recuperi el comandament de la nau i que, en agraïment, els porti a tots dos a Anglaterra.
Ja al seu país, Robinson contreu matrimoni, del qual neixen tres fills. Però l'esposa mor pocs anys després. Llavors torna a sortir l’esperit aventurer que portava dins seu i emprèn nous viatges, els detalls dels quals, ens diu, potser ens narri en un proper llibre.
Personalment, estic d'acord amb el punt de vista de Karl Marx sobre aquesta novel·la, que considera que l'individu aïllat com a productor de si mateix era una concepció bastant freqüent en l'època de Defoe, compartida fins i tot per clàssics de la teoria econòmica com Adam Smith i David Ricardo, i que, en el pla de la teoria política, la idea de l'existència d'un estat de natura que antecedeix l'existència social i que veu aquesta última com a fruit d'un pacte entre individus independents és, en definitiva, el punt de vista de Jean Jacques Rousseau. La novel·la de Defoe és, per tant, una recreació estètica d'idees dominants al segle XVIII.
